Contacta

Contacto:
Correo-e: pazdoula@gmail.com
Facebook: www.facebook.com/PlaygroupValencia
WhatsApp / llamadas: 650 26 35 97
www.playgroupvalencia.com

Datos personales

Coordina: Mamá, Licenciada en Traducción e Interpretación, Maestra, Máster en Mediación Intercultural, Máster en Logopedia Clínica y Escolar, y Doula (titulada por la UV, la Universidad Miguel Hernández de Elche, la Escuela Oficial de Idiomas, the University of East Anglia, the British Council, the Trinity College, la Casa Americana y das Goethe Institut)

viernes, 7 de junio de 2013

La lectura i la vida

Últimament m'acompanyen lectures la mar d'inspiradores en la meua inquietud per oferir-li a Gael el millor espai per a crèixer, per a nodrir la seua creativitat, el seu instint, la seua saviesa i el seu procés d'enculturació de la manera més conscient, natural, lliure i enriquidora possible... i, en un intent per desenterrar lectures delicioses de l'oblit, m'he retrobat aquesta ressenya que vaig escriure fa uns tres anys de "La Lectura i la Vida", de Teixidor... i que m'agradaria compartir a continuació:


La lectura i la vida. Altra vivència literària és possible
La lectura, de la mà de la il·lusió, és un dels primers plaers vitals… Ja ho va dir Oscar Wilde en diverses ocasions i ens ho recorda Emili Teixidor, un dels autors més humils i compromesos amb la literatura infantil i juvenil catalana, amb els savis consells que vessa al llarg d’aquesta obra indefugible.

Llegim no per a contradir i impugnar, ni per a creure i acceptar, sinó per tal de pensar i considerar. Eixes, encara que no textuals, van ser les paraules que va voler expressar Francis Bacon, cèlebre filòsof, fa ja uns quants segles al voltant de la lectura. I les mateixes, o paregudes, conformen una part vital del missatge que vol transmetre’ns Emili Teixidor amb aquesta obra. Per tant, la literatura sempre ha tingut un clar caràcter sacsejador i enlluernador dins d’un món crític i conscient.

Aquesta obra d’Emili Teixidor comença amb una presentació màgica al voltant de la importància vital dels llibres. «Us imagineu una vida sense llibres?» Així introdueix l’autor un diàleg únic entre el dia a dia i la literatura, entre ell i nosaltres, àvids lectors a la recerca de l’equilibri docent i literari.

El primer capítol ens vessa diferents estratègies del desig (o trucs per a llegir). Entre ells, podríem destacar els següents:

a)     Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixes. Predica amb l’exemple.

b)     La passió i el desig. Un dels testimonis és el de l’autora mallorquina Carme Riera («Temps d’una espera» o «Te deix, amor, la mar com a penyora») al compartir que la seua passió per la literatura es va despertar per dues vies:
«Els poemes que la seva àvia li llegia sobre contes populars mallorquins i la biblioteca del seu pare, sempre tancada amb pany i clau, i que li havia prohibit utilitzar sense excepcions. Dues fonts de desig: la generositat oral i la prohibició d’accés a un món possiblement meravellós.»

c)     Cal tindre en compte la diferència de nivell entre els lectors; per tant, caldria conèixer la individualitat de cadascun d’ells per tal de recomanar-los un llibre de manera coherent.

d)    S’han d’aprofitar totes les oportunitats de lectura i crear ambients propicis per a ella.

e)     Dramatitzar els llibres. Sempre hi ha fragments de llibres que es poden dramatitzar mentre apropem la literatura a l’alumnat de manera lúdica, pràctica, activa, comunicativa i recíproca.

Segueixen unes notes sobre la lectura capaces de regalar-nos la perspectiva necessària per tal d’aprehendre mecanismes eficients a l’hora de fer que «l’executant involucre el seu propi ésser en el procés d’interpretació», segons George Steiner, com el fet de convidar l’alumnat a llegir en veu alta (no oblidem que la poesia -seriosa i humorística-, pot resultar un bon ham), de compartir el que està vivint, de fer-nos partícips del seu enteniment, de crear audiència o d’anar triant, des de la primera infància, les paraules que es consideren estranyes i diferents, potser desconegudes, per tal d’elaborar un diccionari personal que, posteriorment, puga ser treballat amb els companys.

Teixidor ens recorda, a més a més, que la literatura juvenil no és només un gènere per a adolescents, ja que tenim al nostre abast diferents obres amb els ingredients necessaris per a agradar a un públic tan exigent com els joves, lluny de caure en la literatura oportunista, afalagadora o caricaturesca d’obres adultes.
La següent part, de ple en els conceptes de llegir i escriure, ens parla d’eixa vida paral·lela a la real que transcorre quan escrivim, quan tenim la sensació de no acabar de viure les emocions fins que no les plasmem per escrit a eixa altra vida que complementa la tangible. A més a més, la lectura, expressió màxima de la vivència literària que ens incita a seguir vivint escindits entre dos móns que en són un, ens reclama com a membres vehiculars d’honor.
A les notes sobre els clàssics redescobrim l’oportunitat de nodrir i organitzar el nostre calaix de sastre amb eixes obres que s’autodefineixen per la seua supervivència mitjançant l’herència intel·lectual que ens deixen.
D’ací passem al teatre com a eina educativa, la qual ens permet difondre la importància del camí, com a Ítaca, ja que allò més fructífer és el viatge, l’aventura pròpia de la interpretació. Cal fer el possible per tal de que aquest itinerari infinit no manque als nostres joves.
Ja quan l’autor ens parla de les biblioteques podem veure el clar paper que tenen aquestes institucions, potser una mica oblidades i menyspreades, en l’actual panorama educatiu, ja que constitueixen l’eix vertebrador d’una xarxa que no és sinó el fil conductor del món literari, un continuum sense fi.
Equilibri. Intimitat. Dignitat.
Tres desitjos que Emili Teixidor ens llança als futurs mestres. La lectura diària, així com els tallers literaris amb ambientacions diferents que capten l’atenció de l’alumnat i l’endinsen en la màgia de l’escriptura, poden ajudar-nos a equilibrar el procés d’ensenyament-aprenentatge que ens ocupa.
Un dels ingredients que poden donar-nos un colp de mà a l’hora de mantindre’ns en avinentesa és preservar la intimitat pròpia i guiar l’alumnat en el descobriment de la seua, amb cura i respecte... també amb presència, però.
A més, per tal de poder seguir sent dignes, amb la finalitat de ser fidels a la nostra essència, caldria sempre tindre un peu en la flexibilitat i un altre, molt al nostre pesar, en la inflexibilitat que vetla per la nostra professionalitat i autoritat, lluny de l’autoritarisme.
Tanmateix, pel que fa a la societat, cal recalcar allò que ens fa anar a contracorrent: els mitjans de comunicació. Vivim immersos en l’era de la informació, és veritat, però això no serveix de res si no perfilem el nostre filtre des de ben menuts, ja que l’entreteniment que impera en l’actualitat allunya, d’una o altra manera, el món literari. Només hem de fer-nos servir de les noves tecnologies que ens envolten per tal de seguir fent camí a Ítaca. Ningú va dir que fóra fàcil.
Els horitzons, com veiem, apunten cap a la formació de persones plurals i crítiques des de la literatura, element indispensable que ens fa esdevenir, en última instància, en l’ànima de la humanitat.
Els infants, sense adonar-se’n, conformen un col·lectiu nombrós -i especial- al voltant de la producció textual, treball artesà que sempre es transforma en lectura ara i adés, ja que són artistes literaris d’obres mestres prèviament esbossades i entrenades: obres naturals, significatives, cooperatives, minucioses, alquimistes, sovint pautades i consignades però contrastades, íntimes, poètiques, epistolars, narratives, paisatgístiques, intertextuals, sempre retroalimentades, funcionals, didàctiques, dinàmiques i responsables, conscients, expressives i coherents a més de terapèutiques. Quant de potencial!
Per tant, ells mateixos poden sentir-se protagonistes d’aquest bell art i convertir-se en lectors una vegada ja són productors de vida.
Cal tindre en compte, no obstant, que la literatura comunament coneguda no és sempre la que més enlluerna els infants, sinó que la pròpia i la dels coetanis, tan propera i fascinant, assoleix un paper primordial en eixa passió alliberadora de la imaginació que pot resultar la «lectura amiga» per tal d’afermar tant les relacions interpersonals com els introjectes -o móns interiors- mitjançant la màgia literària.
És veritat, tot siga dit, que l’organització de qüestionaris a escriptors coneguts als centres educatius promou que la xicalla s’endinse en el món de la llum, de la restauració de les lletres, el motor de la fantasia humana. I si, de tant en tant, el professorat uneix forces i crea l’ambient necessari protagonitzat pel silenci, l’espai, el temps i la disposició interior, elements que Emili Teixidor considera premisses indispensables per a incitar els infants a l’hàbit de la lectura, millor encara.
I és que la literatura és una escapatòria que ens permet [re]conèixer-nos, [re]crear-nos i [re]inventar-nos, per això la transmissió de la seua unicitat hauria de ser un dels assaonadors bàsics a l’ambient educatiu per tal d’assolir una saborosa recepta: la de la vida.
El personal docent, per tant, pot fer possible el canvi del paradigma educatiu des de la seua intervenció en l’aula d’una manera conscient, activa, vocacional, amorosa, empàtica, respectuosa i passional.
Com a futurs mestres -mediadors i crítics-, proposadors d’espais caleidoscòpics cohesionadors, de referents promotors de plaer literari -i mimesi devoradora d’aventures-, de clubs de lectura, de rutes literàries -o viatges de l’ànima-, de vides secretes i imaginàries, de silencis fecunds, de llars d’encontres balsàmics, de buidatges que conviden a reomplir-nos, de certàmens o col·loquis literaris,  de banquets artístics, d’aventures teatrals o de pràctiques creatives, i. e. fàbriques del text, llocs de joc, laboratoris o territoris per a la llibertat en detriment de l’historicisme arcaic i l’assignaturització (tot i la possible «peterpanització», però... qui no voldria assemblar-se’n a Peter Pan? potser siga un risc que ens agrade córrer), cal posar-se les ulleres per a poder albirar allò que ens sosté en l’actualitat amb la perspectiva necessària per tal de prendre embranzida cap a la direccionalitat que ens empeny.
No oblidem netejar el nostre monocle de tant en tant i evitar així que se’ns torne a endrapir, ja que la total involucració del professorat en el procés vital de l’alumnat mitjançant la literatura pot requerir un sacseig ara i adés, una regressió de l’infant ple de cabal imaginatiu que portem dins i que tant necessita de cura i afecte per a poder donar resposta a la menuda humanitat que, en ple procés d’enculturació, ens obri el cor i els ulls literaris mentre ens dota d’una casuística infinita per a desenvolupar la nostra labor docent de la millor manera possible.
L’últim que no apague la llum, ja que entre el molt i el poc hi ha una mida que jau a les nostres mans.

No hay comentarios:

Publicar un comentario